Després d'aprendre el funcionament bàsic de la perspectiva axonomètrica un dels treballs realitzat pels alumnes va consisitir en dissenyar una composició amb les inicials del seu nom.
Les lletres havien de tenir volum i estar combinades entre elles formant algun tipus de composició. Cada alumne escollia el tipus de perspectiva axonomètrica que permetés visualitzar més bé la composició (isomètrica, caballera o militar), determinava les mides de cada lletra i finalment les dibuixava.
Després d’ aprendre el funcionament basic de la perspectiva cònica d’un sol punt de fuga, un dels treballs realitzats pels alumnes va consistir en treballar la perspectiva d’ un espai que coneguessin molt bé: la seva habitació. Cada alumne havia d’ escollir un punt de vista que permetés visualitzar millor l’ espai i els elements més importants i representatius que hi havia a la seva habitació i per aquest motiu es van fer diversos esbossos previs dels quals n’ havien d’ elegir el que fos més interessant com a vista i el que oferís més informació a l’ espectador. El dibuix un cop acabat s’ havia de pintar amb colors de manera que amb les ombres i els tons donats s’ afavorís la perspectiva.
...els mitjans no són una finestra al món, si no més aviat una versió mediada del món...
David Buckingham
L’escola i les pràctiques educatives formen part d’un sistema de valors culturals que fa que el currículum hagi de ser entès com una forma de mediació entre l’alumnat, el professorat i una gran quantitat de textos i d’imatges procedents tant de les pantalles com de les seves histories de vida. Els joves porten a l’escola, a part d’una cultura familiar, un fort bagatge de productes culturals que provenen dels mitjans de comunicació: televisió, Internet, cinema… i que en definitiva estan emmarcats en el consum i la cultura popular.
Lligat a tots aquest productes mediàtics hi ha inevitablement la qüestió de la representació, la identitat i la participació. A mida que els grans mitjans de comunicació ‘uniformitzen’ les maneres de representar i, en definitiva, de pensar, cada vegada més les ‘audiències’ agafen protagonisme i s’apropien del mitjà per expressar/reclamar la seva identitat i la seva participació.
Però quin paper fem els docents quan es tracta de mediar entre els textos audiovisuals i el currículum escolar? Com es pot fer entrar tot aquest coneixement dins de l’estructura compartimentada que representa el currículum i l’ organització escolar?
Des dels centres tal i com està organitzat el nostre sistema educatiu, no es contribueix massa a una educació per la cultura visual i mediàtica ja que quan els docents portem els mitjans o la cultura visual a l’ escola ho fem deixant-los fora. Es visualitzen textos i imatges que encaixen amb el currículum oficial però que estan molt lluny de ser rellevants o propers pels nostres alumnes, i aquests, esdevenen espectadors que veuen passar durant tot el dia diverses assignatures com si fóssim programes de televisió: Mates, Llengua Anglesa, Ciències Socials...(alguns amb més quota d’ audiència que d’altres) i sense la possibilitat de fer zapping quan es repeteixen “programes”. Només portem els mitjans a l’ escola en tant que el nostre funcionament és similar, però sense despertar l’ interès ni la seducció que els audiovisuals susciten.
Per això, cal reflexionar sobre quin paper tenen els mitjans i no pensar en ells com un recurs didàctic per il·lustrar (o entretenir) o un llenguatge més del qual cal aprendre tots els seus elements, sinó com un mirall vist des de l’ òptica dels nostres estudiants.
Davant aquesta situació cal plantejar una resposta educativa que: - ensenyi sobre aquests textos audiovisuals externs a l’ escola no sols per ser desxifrats si no per dotar-los de sentit - i incorpori l’ anàlisi crític i la producció creativa, per tal de formar a usuaris i també creadors (crítics) en mitjans audiovisuals.
La proposta que plantejaré a continuació està emmarcada dins d’ un projecte d’ Innovació Educativa en Mitjans Audiovisuals que s’ està treballant des de fa dos cursos en l’ IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar i que atén a aquesta necessitat d’ incorporar l’ educació per la cultura audiovisual. L’ etapa en la qual es dóna aquesta experiència és en el 2n Cicle de l’Educació Secundària Obligatòria, i s’ha organitzat com un Crèdit Variable de 35 hores.
Els objectius d’ aquesta experiència són: - Descobrir el poder de les imatges en la construcció personal i social. - Analitzar les representacions que es fan a través dels mitjans de comunicació. - Reflexionar sobre la nostra pròpia imatge i les seves influències. - Produir textos audiovisuals alternatius com a resposta a aquestes representacions.
L’ elecció del videoclip com a micronarrativa audiovisual va venir donada per tres raons fonamentals. En primer lloc per la rellevància que té aquest format pels adolescents, en tant que forma part d’ un element de plaer i la seva habitual circulació a través dels telèfons mòbils fa del videoclip un objecte audiovisual comú i amb certa influència i connexió entre els estudiants. En segon lloc per les característiques pròpies del format en tant que relat audiovisual curt fet a partir d’ un text musical. I finalment, pel seu caràcter intrínsec com a producte de marketing ja que en darrera instància, la finalitat d’ un videoclip és vendre música (a banda d’ estètica, costums, formes de comportament, sentiments...)
La narració com a forma de representació d’ una realitat i tot el seu procés creatiu ha constituït el pes d’ aquest projecte que té com a finalitat elaborar un producte que a través del seu procés de realització es pugui: - adquirir una sèrie de coneixements que passen per l’aprenentatge del propi mitjà (facilitar la comprensió del món de la comunicació, de les seves formes de funcionament; adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per afavorir la creació de missatges i productes mediàtics, escrits, audiovisuals) - desenvolupar la competència comunicativa (comprensiva i expressiva) en els diversos mitjans, i les tecnologies de la informació i la comunicació actualment disponibles. - descobriment dels audiovisuals com a recurs d’expressió dinàmic, fascinador, proper i enriquidor. - qüestionar críticament el coneixement i l’ús dels mitjans de comunicació.
Les imatges són molt més del que veiem
Aquest recorregut parteix d’ un acostament a l’ art contemporani de la mà d’ artistes que a través de les seves obres es plantegen les representacions mediàtiques i arquetípiques dels formats televisius com ara Dara Birnbaum, Antoni Muntades o Chris Cunningham i que van ser el punt de partida per qüestionar als alumnes pel que fa a les representacions en els mitjans.
Aquests primer acostament força diferent als textos mediàtics va plantejar algunes qüestions al voltant de les representacions dels joves, les dones i els seus rols més habituals quan són vistos a través d’ una pantalla. El treball d’ aquests artistes va permetre veure “versions” d’ imatges que oferien lectures diferents dels relats audiovisuals i exemples de com un relat manipulat permetia parlar d’ aspectes relacionats amb les representacions i del context en les quals estan immerses.
Fotograma de Windowlicker de Chris Cunningham
I en aquesta seqüència, aquesta mirada crítica explicitada en l’ obra d’ aquests artistes va permetre formular algunes preguntes al voltant de les representacions dels adolescents en els mitjans en general com:
-Com són els joves que apareixen a les pantalles? -Quins problemes tenen? -En què s’ assemblen i en què es diferencien aquests joves que es veuen a través de les pantalles? -Per què ens sedueixen?
La confiança que sovint manifesten els adolescents per les imatges ve donada per ser les experiències més properes que tenen sobre algunes coses o fets, i això fa que aquestes adquireixin un caràcter seductor i fàcil. Per tant, aquest primer acostament explicita alguna de les estratègies de persuasió en tant que productes de plaer, ja que produeixen mirades i versions sobre situacions representades en els mitjans.
El videoclip com a representació visual d’un text
Però per exemplificar una narrativa tant especifica com el videoclip, l’ exemple utilitzat va ésser el Conte de Nadal d’ Auggie Wren, que forma part del film Smoke de Wayne Wang estrenat al 1995. Aquest conte de Nadal apareix al film quan sembla que aquest s’ hagi acabat i és interessant ja que en un primer moment és narrat pel seu protagonista, i després és representat en forma de videoclip.
El paral·lelisme establert entre els dos relats, el narrat i el visualitzat, permetien veure i treballar els elements específics de les narracions orals i dels elements que definien el relat cinematogràfic. I en aquest exemple concret, la història narrada i construïda a partir de les imatges i de la música partia d’ una realitat concreta que es difonia per posar en dubte la veracitat de la història. Fotograma d’ Smoke, de Wayne Wang
A banda d’ això, la història del conte de Nadal d’ Auggie Wren és un bon exemple de relat que incorpora discursos al voltant d’ aspectes com la classe social o les ètnies.
Compilació de noves històries i mirades
En aquest moment de treball es va demanar als alumnes que aportessin videoclips que fossin atractius i rellevants per ells ja fos per la música, per les imatges, o bé per les històries construïdes a partir dels relats audiovisuals.
Aquests materials van servir per treballar aspectes relacionats amb els relats audiovisuals com: - L’ estructura narrativa. - Els personatges. - L’ acció. - Els espais. - El temps fílmic.
I també per explicar els elements fonamentals del llenguatge cinematogràfic com: - Elements bàsics: seqüència, escena, presa, pla, camp i fora de camp. Els plans,l’ angulació i els moviments del pla Panoràmiques, tràveling, zoom). - El muntatge: la articulació espai-temps.
D’ aquesta manera el treball d’ anàlisi que van dur a terme els alumnes va ser fet a partir d’ un videoclip seleccionat per ells mateixos de manera que els seus interessos personals formaven part del treball. Aquests treballs van ser exposats a tots els companys per tal d’ aportar noves informacions i veure diversos exemples d’ anàlisi a partir de videoclips molt diferents: ja fos per l’ estructura narrativa o bé per aspectes formals.
Noves narratives per un videoclip
En aquest moment de l’ experiència calia planificar tot el projecte de producció i això implicava un treball en grup i col·laboratiu. Calia treballar conjuntament aspectes com l’ storyline, la sinopsi i l’ storyboard atenent a les noves narratives que es proposaven en els grups de treball i adaptant-se als textos musicals elegits.
Calia “versionar” els videoclips ja existents, i donar noves significacions. Ara els alumnes eren els nous protagonistes dels relats i tenien la possibilitat de construir noves històries i això els permetia dir la seva. Aquesta experiència els permetia canviar la seva posició d’ “espectador permanent” a tot allò que passava a les pantalles per esdevenir “objectes” per a ser mirats, des dels seus propis ulls i des dels ulls dels altres.
Una opció era fer “imitacions” o històries similars però tots els grups de treball van optar per crear noves narratives, nous personatges, noves posades en escena que tenien a veure amb les seves pròpies representacions i amb els seus discursos.
Storyboard fet per Alba Infante, Africa Rodríguez i Alba Jiménez
El pas següent era fer l’ storyline i l’ storyboard per tal d’ organitzar el rodatge i el muntatge. Calia especificar plans, angulació, escenaris... i apropiar-se dels elements propis del llenguatge audiovisual per tal de produir un nou text.
Un cop pautat tot el procés es van enregistrar totes les escenes, segons el pla de treball establert anteriorment per cada grup. Es van treballar les localitzacions, els punts de vista, els attrezzos...
Un cop es va tenir tot el material enregistrat, es va treballar el muntatge i les seves tècniques com ara les transicions, els temps, les incorporacions de sons, efectes especials com ara les càmeres ràpides o lentes així com els seus resultats en el muntatge, i finalment la conversió a blanc i negre com a eina per a noves significacions temporals.
El programa utilitzat per tal de fer el muntatge va ser el Pinnacle Studio. És una eina molt útil i molt senzilla per editar i té un format molt “visual” que facilita molt el procés d’ edició. Els formats resultants que permeten aquest programa són compatibles amb DVD, ordinadors i Internet, la qual cosa va fer que alguns dels estudiants optessin per enviar les seves versions dels treballs a You Tube, al mateix temps que van estar penjades a la pàgina web del centre.
Avaluació compartida
La idea d’ avaluació comprensiva i de caire qualitatiu, és la que es va desenvolupar al llarg de tota l’ experiència. Es tracta d’ una avaluació no tan centrada en valorar els rendiments sinó en interpretar el procés d’aprenentatge, en explicitar i comprendre els avenços i ajudar a l’alumne a situar-se o a prendre decisions.
En educació artística, i en aquesta experiència en concret, moltes de les activitats d'ensenyament-aprenentatge (pensem en el treball d’ anàlisi, en el processos d’ideació o en les discussions a l’aula sobre produccions i representacions) es basen en un seguiment constant del procés de realització i d’intervenció dels alumnes. Moltes de les activitats esmentades al llarg de l’ experiència, suposaven l’elaboració de treballs dels quals normalment se’n pot observar el procés d’execució i aquest va ser un fet que va determinar aquest tipus d’ avaluació continuada. I aquest tipus d’ avaluació permetia també l’ implicació de l’ alumne en tant que seguidor del seu propi procés de treball.
L’ alumnat en aquesta experiència va contribuir a fer un registre del seu propi procés, recollint informació sobre la tasca que va desenvolupar. Aquest registre li va permetre a l’alumne ser conscient del que va realitzar i li va oferir la informació necessària per a després poder valorar i discutir el seu aprenentatge.
I amb aquest propi seguiment, l’alumnat també va intervenir directament en la valoració de la seva tasca i dels seus resultats i en la valoració de la tasca que van desenvolupar els seus companys. Aquestes estratègies d’autoavaluació van ajudar també a reforçar la capacitat crítica i reflexiva, contribuint fomentar criteris per valorar i argumentar els seus judicis. Els comentaris crítics, les autocrítiques, les argumentacions escrites dels propis treballs, les presentacions audiovisuals conjuntes, varen ser instruments que es van emprar per avaluar el treball desenvolupat i per fomentar el coneixement compartit.
Conclusions
La mirada de l’ alumnat cap als productes audiovisuals genera narratives contribuint a produir representacions del món i d’ ells com a subjectes. Aquestes micronarratives, esdevenen una estratègia per a dialogar i respondre als productes audiovisuals. Les versions, les reinterpretacions i la construcció de noves històries a on els alumnes en són protagonistes donen lloc a una nova posició de la mirada. Ara es situen per primera vegada en el lloc de l’ espectador i es poden veure com a subjectes representats que medien discursos sobre gènere, sexualitat, relacions socials i contextos culturals. Els tipus d’ activitats d’ ensenyament-aprenentatge que s’ han treballat en aquesta proposta, han servit per transferir llenguatges i per fer un recorregut per les diverses formes del llenguatges: l’audiovisual, el corporal, l’escrit… amb la finalitat de crear relats que atenguessin a la forma en què volen ser representats els adolescents i no a com se’ls representa. En definitiva, el recorregut fet per arribar al producte final i el seu procés de creació varen formar part d’ un aprenentatge compartit, avaluat i construït com un mitjà de producció de discursos en els quals la imatge i la narració van constituir formes d’ aproximació per comprendre el món audiovisual que ens envolta i ésser crítics amb ell.
Bibliografia
BUCKINGHAM, David. Educación en medios. Alfabetización, aprendizaje y cultura contemporánea. Barcelona: Paidós Comunicación 2005
EFLAND, Arthur / Freedman, Kerry / Sruhr, Patricia. La educación en el arte posmoderno. Barcelona: Paidós, 2003
HERNÁNDEZ, Fernando. Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro, 2000
HERNÁNDEZ, Fernando. Espigador@s de la cultura visual. Barcelona: Octaedro, 2007 Revistes: 'Cultura Visual' tema de la revista Aula de innovación educativa, n.116, novembre 2002. Barcelona: Editorial Graó
'Educación artística', Tema monogràfic de la revista Cuadernos de Pedagogía, n.312, abril 2002. Barcelona: Editorial Praxis.
Benvinguts al blog d'Educació Visual i Plàstica de l' IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Aquí hi podeu trobar treballs realitzats pels alumnes, materials de suport i recursos útils sobre temes relacionats amb les arts visuals.
