Lesson plan: Controlats pels mitjans?

Controlats pels mitjans

Conscients de què estem constantment vigilats per càmeres de videovigilancia, radars, sensors, semàfors i altres dispositius de control, tendim a naturalitzar-ho i interioritzar el discurs polític i mediàtic d' una suposada seguretat paranoica per la qual paguem cedint part de les nostres llibertats civils. Les imatges captades en bancs, places, escoles o en les entrades i sortides dels edificis son capaces de construir nuevas subjetivitats, noves narracions, “històries de control” personalitzades. Desmuntar el discurs mediàtic de la videovigilancia és educar en mitjans formant a ciutadans crítics amb el seu entorn.

Unitat didàctica

Data d' elaboració: 17/06/2008
Àrees curriculars: Visual i Plàstica, Ciències Socials, Educació per a la Ciutadania, LLengua Catalana.

Paraules clau: Mitjans de comunicació, ficció, realitat, videovigilància, democràcia, context local, resistències, espai públic, poder, privacitat i televisió.

Etapa educativa: 2n cicle d' ESO
Temporització: 10- 15 hores (depenent de si es fan totes les activitats o només alguna de les proposades)
Participants: 20 alumnes
Material necessari: càmera de vídeo, càmera fotogràfica, trípode, televisió, ordinadors.

Objectius:

-Fomentar l' ús crític desl mitjans de comunicació, dotant a l' alumnat de les eines necessàries per a transformar-se en actors del proceso de comunicació i passar d' un posicionament pasiu a una recepció activa.

-Desenvolupar estratègies d'intervenció i debat social al voltant de la sociedad de control i la seva construcció social a través dels Mitjans de Comunicació.

-Reconèixer i identificar els dispositius de control. Conèixer les seves limitacions legales.

-Estudiar el mite de l'objetivitatiy la seva incidència en la realitat quotidiana de l'alumnat.

-Identificar les diferències entre realitat i ficció, atenenet a les possibles Històries de Control.

-Acostar-nos al pensament filosòfic i a textos literaris d'autors relacionats amb el control i la videovigilancia.

Continguts:

(temporització 2h)

Zap War de Laura Baigorri, 1998

És un vídeo que aborda l' impacte i la credibilitat de les imatges mediàtiques a través del tema de la guerra, situant-se en els límits de les fronteres entre realitat i ficció, entre el divertiment i l'horror, entre la imatge cinematogràfica i la imatge televisiva.

VEURE VIDEO: http://zemos98.blip.tv/file/713039/

El Gran Hermano de George Orwell 1948

Es el títol d' una novel.la de política ficció distópica escrita per George Orwell al 1948 i editada en 1949 -Gran Hermano-La habitación 101-La policía del pensamiento-La neolengua

Little Sister, Andrea Zapp 2000

Andrea Zapp defineix el seu treball com "la primera telenovel.la en el món basada en un circuit de web-cams de vigilància, on line les 24 hores del dia". El projecte, que reflexiona sobre la proliferación del sistemes de control, es composa d' un grup de 26 videocàmeres que transmeten en tiemps real imatges de la vida quotidiana d'una ciutat alemany. Little Sister es una prova de què en l'actualitat les videocàmeres diseminades per les ciutats d' Occident graven bona part de les nostres vides.
http://www.azapp.de/littlesister/

Pedro Jiménez (ZEMOS98), La TV no lo Filma, 1993 - 2005

Ilegal por Pedro Jiménez
Cargado por zemos98

Ubu Roi, Bill Brown-Surveillance Camera Players, 1996






1984
Cargado por nerudl

Els continguts es basen en aquest cinc treballs d' artistes que aborden els continguts des de diverses perspectives: històriques, culturals i mediàtiques i que poden plantejar una sèrie de qüestions que poden servir per orientar en treball dels alumnes.

A més d' aquests exemples aportats seria interessant que els alumnes puguessin aportar els seus propis exemples a partir d' enregistraments dels programes televisius d' OT, Supermodelo, Gran Hermano o bé treballar i observar tots aquests aspectes des de les divereses pàgines web que els diversos canals de televisió han creat de cadascun d' aquests programes. Sempre que l' alumnat aportés els seus continguts fa la tasca i el seguiment del projecte molt més rellevant en tant que forma part dels seus interessos particulars.

Activitats d' ensenyament-aprenentatge

1. Lectura crítica de The Blair Witch Project 1999 Daniel Myrick & Eduardo Sánchez (temporització 2h)

Narra la història de 3 joves que es perden en un bosc mentre filmen un documental sobre una llegenda local. Després de ser aterroritzats durant uns dies per una presència desconeguda, van desapareixent misteriosament, un per un. Mai varen ser trobats ni els estudiantes ni els seus cadàvers, pero sí el vídeo i l'equip de grabació d'audio.

http://www.blairwitch.com/

Visionat del documental sobre la película. Qüestionari i debat: (30 min)
1. Què t' ha semblat el documental?

2. Has sentit por? Per què?

3. Encara segueixen buscant als protagonistes ¿creus que és un succés de veritat?

4. Què faries si trobessis una cinta de vídeo que tu no has gravat?

Exercicis:(2h)

- Elabora una notícia a partir d'un “succés extrany” que hagi passat en el teu centre.

- Elabora un reportatge sobre un fet fals. El reportatge pot ser escrit, gravat en vídeo, en radio o en una página web.

2. Más de mil cámaras velan por tu seguridad David Alonso. 102 min. 2003

Si una misteriosa trucada telefònica et digués que has d' anar a una trobar-te amb algú en un zoològic desert a mitja nit, hi aniries?.
Aquest és l' inici d' una sèrie de successos, en apariencia quotidians, que involucraran a un grup de joves universitaris en una inquietant trama de suspens..

Visionat del film. Qüestionari i debat: (2:30h)
1. Què t 'ha semblat el film? Amb quin personatge t'has identificat més?
2. Has sentit por? Per què?
3. Creus que haurien d' instal.lar càmeres de seguridetat en el centre?

Exercicis: (2h)
- Elabora una notícia a partir d'un “succés violent” que hagi estat descobert gràcies a una càmera de seguretat.
- Escull una seqüència de la pel.lícula i dramatitza-la a classe. La pots gravar amb el móvil o amb una càmera de vídeo.



3. La otra cara del instituto, IES Manuel Azaña - Getafe








http://laotracaradelinstituto.blogspot.com/

Visionat del vídeo a YOUTUBE

Exercicis: (1:30h)
- Elabora un vídeo similar en el que participin els teus companys.
- Elabora un telediari en el qual s' integri la notícia de violència escolar que has elaborat anteriorment.
- Debat a classe sobre violència escolar.

Avaluació compartida

La idea d’ avaluació comprensiva i de caire qualitatiu, és la que es desenvolupa al llarg de tota l’ experiència. Es tracta d’ una avaluació no tan centrada en valorar els rendiments sinó en interpretar el procés d’aprenentatge, en explicitar i comprendre els avenços i ajudar a l’alumne a situar-se o a prendre decisions.

En educació artística, i en aquestes experiències en concret, moltes de les activitats d'ensenyament-aprenentatge (pensem en el treball d’ anàlisi, en el processos d’ideació o en les discussions a l’aula sobre produccions i representacions) es basen en un seguiment constant del procés de realització i d’intervenció dels alumnes. Moltes de les activitats esmentades al llarg de les experiències, suposen l’elaboració de treballs dels quals normalment se’n pot observar el procés d’execució i aquest és un fet que determina aquest tipus d’ avaluació continuada. I aquest tipus d’ avaluació permet també l’ implicació de l’ alumne en tant que seguidor del seu propi procés de treball.

L’ alumnat en aquesta experiència pot fer un registre del seu propi procés, recollint informació sobre la tasca que va a desenvolupar. Aquest registre li permetrà a l’alumne ser conscient del que va a realitzar i li ofereix la informació necessària per a després poder valorar i discutir el seu aprenentatge.

I amb aquest propi seguiment, l’alumnat també intervé directament en la valoració de la seva tasca i dels seus resultats i en la valoració de la tasca que desenvolupen els seus companys. Aquestes estratègies d’autoavaluació ajuden també a reforçar la capacitat crítica i reflexiva, contribuint fomentar criteris per valorar i argumentar els seus judicis. Els comentaris crítics, les autocrítiques, les argumentacions escrites dels propis treballs, les presentacions audiovisuals conjuntes, són instruments que es poden emprar per avaluar el treball desenvolupat i per fomentar el coneixement compartit.

Feienes oblidades

En el marc de l' esposició "Submergides en la feina" que s' ha fet a Arenys de Mar en motiu del dia de la dona treballadora, s' ha fet un audiovisual amb entrevistes a diverses dones que expliquen les seves experiències en el món del tèxtil.

A continuació podeu veure un tutorial que exemplifica part de la tasca de recuperació de feines oblidades.

La publicitat un anàlisi crític

A través d' aquesta: Un análisis crítico de la publicidad, es pot accedir a una gran quantitat de recursos sobre aquest tema per a treballar a l' aula.

Es pot trobar informació sobre què és la publicitat i també sobre estereotips i els valors que aquesta transmet. A més permet l' accés a diverses activitats per a treballar a totes les àrees curriculars i especialment al primer cicle de l' ESO.

Deconstrucció

“el fotomuntatge era una invitació al debat crític sobre la creixent visualització i plasmació del món a través de la fotografia, el qual desembocaria en una inversió de la percepció: el mitjà seria copsat com una realitat per si mateixa. Amb els seus grotescos procediments configuratius, el dadaisme va trencar la il·lusió segons la qual les fotografies reproduïen la realitat d'una manera aparentment autèntica. La ironia dadaista desmuntava escèpticament l'home contemporani i el món modern, i els recomponia en un muntatge nou i dubtós.‘

Hanne Bergius

Per finalitzar el projecte sobre els autoretrats que s' ha anat desenvolupant al llarg del curs els alumnes de 2n i 4t d' ESO han treballat per una instal.lació col.lectiva a on es mostren els seu treballs.

En aquest treball es va plantejar el moviment dadaïsta com a grup que qüestionava la realitat i es van mostrar alguns exemples fotogràfics. Per continuar treballant el tema de l' autoretrat i poder fer un mural amb tots els autoretrats dels alumnes vam treballar el fotomuntatge amb diverses imatges en blanc i negre i vam fer noves composicions dels seus autoretrats capgirant ara la realitat de les imatges fotogràfiques.

Retrats amb fons pictòric

Aquesta és una activitat realitzada amb els alumnes d'Educació Visual i Plàstica de 2n d'ESO, que ha treballat conjuntament procediments pictòrics, fotogràfics. El tema a l'entorn del qual girava tot el treball plàstic i d'ideació era el concepte de FIGURA I FONS en els RETRATS. Aquest tema permetia treballar la relació que s'estableix entre un personatge i el lloc on s'ubica i la tria que es fa d'un i d'altre dins l'espai del quadre. El fons acaba atribuint significat al retratat segons paràmetres compositius, de tamany, de relació de color i llum, de traçats, de tractament de les superfícies, d'estil. Així doncs, amb el treball, també es treballaven de manera indirecte els paràmetres esmentats. Cada alumne havia de realitzar tres o quatre autoretrats fotogràfics amb fons pictòric, per comporvar les realcions, combinacions i canvis que es pot establir entre ells.

Construint mirades des de la publicitat

En el curs 2006-2006 es va realitzar un crèdit variable de Publicitat del qual en podeu veure un resum en la presentació següent.

El crèdit variable s' emmarca dins del Projecte d' Innovació Educativa en Comunicació Audiovisual i va rebre un premi Aulatic de bones pràctiques educatives durant el curs 2007.

Composició d' inicials amb perspectiva axonomètrica

Després d'aprendre el funcionament bàsic de la perspectiva axonomètrica un dels treballs realitzat pels alumnes va consisitir en dissenyar una composició amb les inicials del seu nom.

Les lletres havien de tenir volum i estar combinades entre elles formant algun tipus de composició. Cada alumne escollia el tipus de perspectiva axonomètrica que permetés visualitzar més bé la composició (isomètrica, caballera o militar), determinava les mides de cada lletra i finalment les dibuixava.

La meva habitació dibuixada amb perspectiva cònica

Després d’ aprendre el funcionament basic de la perspectiva cònica d’un sol punt de fuga, un dels treballs realitzats pels alumnes va consistir en treballar la perspectiva d’ un espai que coneguessin molt bé: la seva habitació.
Cada alumne havia d’ escollir un punt de vista que permetés visualitzar millor l’ espai i els elements més importants i representatius que hi havia a la seva habitació i per aquest motiu es van fer diversos esbossos previs dels quals n’ havien d’ elegir el que fos més interessant com a vista i el que oferís més informació a l’ espectador.
El dibuix un cop acabat s’ havia de pintar amb colors de manera que amb les ombres i els tons donats s’ afavorís la perspectiva.

Narratives audiovisuals: El videoclip com a forma de representació

...els mitjans no són una finestra al món, si no més aviat una versió mediada del món...

David Buckingham

L’escola i les pràctiques educatives formen part d’un sistema de valors culturals que fa que el currículum hagi de ser entès com una forma de mediació entre l’alumnat, el professorat i una gran quantitat de textos i d’imatges procedents tant de les pantalles com de les seves histories de vida.
Els joves porten a l’escola, a part d’una cultura familiar, un fort bagatge de productes culturals que provenen dels mitjans de comunicació: televisió, Internet, cinema… i que en definitiva estan emmarcats en el consum i la cultura popular.

Lligat a tots aquest productes mediàtics hi ha inevitablement la qüestió de la representació, la identitat i la participació. A mida que els grans mitjans de comunicació ‘uniformitzen’ les maneres de representar i, en definitiva, de pensar, cada vegada més les ‘audiències’ agafen protagonisme i s’apropien del mitjà per expressar/reclamar la seva identitat i la seva participació.

Però quin paper fem els docents quan es tracta de mediar entre els textos audiovisuals i el currículum escolar? Com es pot fer entrar tot aquest coneixement dins de l’estructura compartimentada que representa el currículum i l’ organització escolar?

Des dels centres tal i com està organitzat el nostre sistema educatiu, no es contribueix massa a una educació per la cultura visual i mediàtica ja que quan els docents portem els mitjans o la cultura visual a l’ escola ho fem deixant-los fora. Es visualitzen textos i imatges que encaixen amb el currículum oficial però que estan molt lluny de ser rellevants o propers pels nostres alumnes, i aquests, esdevenen espectadors que veuen passar durant tot el dia diverses assignatures com si fóssim programes de televisió: Mates, Llengua Anglesa, Ciències Socials...(alguns amb més quota d’ audiència que d’altres) i sense la possibilitat de fer zapping quan es repeteixen “programes”. Només portem els mitjans a l’ escola en tant que el nostre funcionament és similar, però sense despertar l’ interès ni la seducció que els audiovisuals susciten.

Per això, cal reflexionar sobre quin paper tenen els mitjans i no pensar en ells com un recurs didàctic per il·lustrar (o entretenir) o un llenguatge més del qual cal aprendre tots els seus elements, sinó com un mirall vist des de l’ òptica dels nostres estudiants.

Davant aquesta situació cal plantejar una resposta educativa que:
- ensenyi sobre aquests textos audiovisuals externs a l’ escola no sols per ser desxifrats si no per dotar-los de sentit
- i incorpori l’ anàlisi crític i la producció creativa,
per tal de formar a usuaris i també creadors (crítics) en mitjans audiovisuals.

La proposta que plantejaré a continuació està emmarcada dins d’ un projecte d’ Innovació Educativa en Mitjans Audiovisuals que s’ està treballant des de fa dos cursos en l’ IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar i que atén a aquesta necessitat d’ incorporar l’ educació per la cultura audiovisual. L’ etapa en la qual es dóna aquesta experiència és en el 2n Cicle de l’Educació Secundària Obligatòria, i s’ha organitzat com un Crèdit Variable de 35 hores.

Els objectius d’ aquesta experiència són:
- Descobrir el poder de les imatges en la construcció personal i social.
- Analitzar les representacions que es fan a través dels mitjans de comunicació.
- Reflexionar sobre la nostra pròpia imatge i les seves influències.
- Produir textos audiovisuals alternatius com a resposta a aquestes representacions.

L’ elecció del videoclip com a micronarrativa audiovisual va venir donada per tres raons fonamentals. En primer lloc per la rellevància que té aquest format pels adolescents, en tant que forma part d’ un element de plaer i la seva habitual circulació a través dels telèfons mòbils fa del videoclip un objecte audiovisual comú i amb certa influència i connexió entre els estudiants. En segon lloc per les característiques pròpies del format en tant que relat audiovisual curt fet a partir d’ un text musical. I finalment, pel seu caràcter intrínsec com a producte de marketing ja que en darrera instància, la finalitat d’ un videoclip és vendre música (a banda d’ estètica, costums, formes de comportament, sentiments...)

La narració com a forma de representació d’ una realitat i tot el seu procés creatiu ha constituït el pes d’ aquest projecte que té com a finalitat elaborar un producte que a través del seu procés de realització es pugui:
- adquirir una sèrie de coneixements que passen per l’aprenentatge del propi mitjà (facilitar la comprensió del món de la comunicació, de les seves formes de funcionament; adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per afavorir la creació de missatges i productes mediàtics, escrits, audiovisuals)
- desenvolupar la competència comunicativa (comprensiva i expressiva) en els diversos mitjans, i les tecnologies de la informació i la comunicació actualment disponibles.
- descobriment dels audiovisuals com a recurs d’expressió dinàmic, fascinador, proper i enriquidor.
- qüestionar críticament el coneixement i l’ús dels mitjans de comunicació.


Les imatges són molt més del que veiem

Aquest recorregut parteix d’ un acostament a l’ art contemporani de la mà d’ artistes que a través de les seves obres es plantegen les representacions mediàtiques i arquetípiques dels formats televisius com ara Dara Birnbaum, Antoni Muntades o Chris Cunningham i que van ser el punt de partida per qüestionar als alumnes pel que fa a les representacions en els mitjans.


Aquests primer acostament força diferent als textos mediàtics va plantejar algunes qüestions al voltant de les representacions dels joves, les dones i els seus rols més habituals quan són vistos a través d’ una pantalla. El treball d’ aquests artistes va permetre veure “versions” d’ imatges que oferien lectures diferents dels relats audiovisuals i exemples de com un relat manipulat permetia parlar d’ aspectes relacionats amb les representacions i del context en les quals estan immerses.

Fotograma de Windowlicker
de Chris Cunningham

I en aquesta seqüència, aquesta mirada crítica explicitada en l’ obra d’ aquests artistes va permetre formular algunes preguntes al voltant de les representacions dels adolescents en els mitjans en general com:

-Com són els joves que apareixen a les pantalles?
-Quins problemes tenen?
-En què s’ assemblen i en què es diferencien aquests joves que es veuen a través de les pantalles?
-Per què ens sedueixen?


La confiança que sovint manifesten els adolescents per les imatges ve donada per ser les experiències més properes que tenen sobre algunes coses o fets, i això fa que aquestes adquireixin un caràcter seductor i fàcil. Per tant, aquest primer acostament explicita alguna de les estratègies de persuasió en tant que productes de plaer, ja que produeixen mirades i versions sobre situacions representades en els mitjans.


El videoclip com a representació visual d’un text

Però per exemplificar una narrativa tant especifica com el videoclip, l’ exemple utilitzat va ésser el Conte de Nadal d’ Auggie Wren, que forma part del film Smoke de Wayne Wang estrenat al 1995. Aquest conte de Nadal apareix al film quan sembla que aquest s’ hagi acabat i és interessant ja que en un primer moment és narrat pel seu protagonista, i després és representat en forma de videoclip.

El paral·lelisme establert entre els dos relats, el narrat i el visualitzat, permetien veure i treballar els elements específics de les narracions orals i dels elements que definien el relat cinematogràfic.
I en aquest exemple concret, la història narrada i construïda a partir de les imatges i de la música partia d’ una realitat concreta que es difonia per posar en dubte la veracitat de la història.
Fotograma d’ Smoke, de Wayne Wang

A banda d’ això, la història del conte de Nadal d’ Auggie Wren és un bon exemple de relat que incorpora discursos al voltant d’ aspectes com la classe social o les ètnies.

Compilació de noves històries i mirades

En aquest moment de treball es va demanar als alumnes que aportessin videoclips que fossin atractius i rellevants per ells ja fos per la música, per les imatges, o bé per les històries construïdes a partir dels relats audiovisuals.

Aquests materials van servir per treballar aspectes relacionats amb els relats audiovisuals com:
- L’ estructura narrativa.
- Els personatges.
- L’ acció.
- Els espais.
- El temps fílmic.

I també per explicar els elements fonamentals del llenguatge cinematogràfic com:
- Elements bàsics: seqüència, escena, presa, pla, camp i fora de camp. Els plans,l’ angulació i els moviments del pla Panoràmiques, tràveling, zoom).
- El muntatge: la articulació espai-temps.

D’ aquesta manera el treball d’ anàlisi que van dur a terme els alumnes va ser fet a partir d’ un videoclip seleccionat per ells mateixos de manera que els seus interessos personals formaven part del treball. Aquests treballs van ser exposats a tots els companys per tal d’ aportar noves informacions i veure diversos exemples d’ anàlisi a partir de videoclips molt diferents: ja fos per l’ estructura narrativa o bé per aspectes formals.

Noves narratives per un videoclip

En aquest moment de l’ experiència calia planificar tot el projecte de producció i això implicava un treball en grup i col·laboratiu. Calia treballar conjuntament aspectes com l’ storyline, la sinopsi i l’ storyboard atenent a les noves narratives que es proposaven en els grups de treball i adaptant-se als textos musicals elegits.

Calia “versionar” els videoclips ja existents, i donar noves significacions. Ara els alumnes eren els nous protagonistes dels relats i tenien la possibilitat de construir noves històries i això els permetia dir la seva.

Aquesta experiència els permetia canviar la seva posició d’ “espectador permanent” a tot allò que passava a les pantalles per esdevenir “objectes” per a ser mirats, des dels seus propis ulls i des dels ulls dels altres.

Una opció era fer “imitacions” o històries similars però tots els grups de treball van optar per crear noves narratives, nous personatges, noves posades en escena que tenien a veure amb les seves pròpies representacions i amb els seus discursos.

Storyboard fet per Alba Infante,
Africa Rodríguez i Alba Jiménez

El pas següent era fer l’ storyline i l’ storyboard per tal d’ organitzar el rodatge i el muntatge. Calia especificar plans, angulació, escenaris... i apropiar-se dels elements propis del llenguatge audiovisual per tal de produir un nou text.

Un cop pautat tot el procés es van enregistrar totes les escenes, segons el pla de treball establert anteriorment per cada grup. Es van treballar les localitzacions, els punts de vista, els attrezzos...

Un cop es va tenir tot el material enregistrat, es va treballar el muntatge i les seves tècniques com ara les transicions, els temps, les incorporacions de sons, efectes especials com ara les càmeres ràpides o lentes així com els seus resultats en el muntatge, i finalment la conversió a blanc i negre com a eina per a noves significacions temporals.

El programa utilitzat per tal de fer el muntatge va ser el Pinnacle Studio. És una eina molt útil i molt senzilla per editar i té un format molt “visual” que facilita molt el procés d’ edició.
Els formats resultants que permeten aquest programa són compatibles amb DVD, ordinadors i Internet, la qual cosa va fer que alguns dels estudiants optessin per enviar les seves versions dels treballs a You Tube, al mateix temps que van estar penjades a la pàgina web del centre.





Avaluació compartida

La idea d’ avaluació comprensiva i de caire qualitatiu, és la que es va desenvolupar al llarg de tota l’ experiència. Es tracta d’ una avaluació no tan centrada en valorar els rendiments sinó en interpretar el procés d’aprenentatge, en explicitar i comprendre els avenços i ajudar a l’alumne a situar-se o a prendre decisions.

En educació artística, i en aquesta experiència en concret, moltes de les activitats d'ensenyament-aprenentatge (pensem en el treball d’ anàlisi, en el processos d’ideació o en les discussions a l’aula sobre produccions i representacions) es basen en un seguiment constant del procés de realització i d’intervenció dels alumnes. Moltes de les activitats esmentades al llarg de l’ experiència, suposaven l’elaboració de treballs dels quals normalment se’n pot observar el procés d’execució i aquest va ser un fet que va determinar aquest tipus d’ avaluació continuada. I aquest tipus d’ avaluació permetia també l’ implicació de l’ alumne en tant que seguidor del seu propi procés de treball.

L’ alumnat en aquesta experiència va contribuir a fer un registre del seu propi procés, recollint informació sobre la tasca que va desenvolupar. Aquest registre li va permetre a l’alumne ser conscient del que va realitzar i li va oferir la informació necessària per a després poder valorar i discutir el seu aprenentatge.

I amb aquest propi seguiment, l’alumnat també va intervenir directament en la valoració de la seva tasca i dels seus resultats i en la valoració de la tasca que van desenvolupar els seus companys. Aquestes estratègies d’autoavaluació van ajudar també a reforçar la capacitat crítica i reflexiva, contribuint fomentar criteris per valorar i argumentar els seus judicis. Els comentaris crítics, les autocrítiques, les argumentacions escrites dels propis treballs, les presentacions audiovisuals conjuntes, varen ser instruments que es van emprar per avaluar el treball desenvolupat i per fomentar el coneixement compartit.

Conclusions

La mirada de l’ alumnat cap als productes audiovisuals genera narratives contribuint a produir representacions del món i d’ ells com a subjectes. Aquestes micronarratives, esdevenen una estratègia per a dialogar i respondre als productes audiovisuals. Les versions, les reinterpretacions i la construcció de noves històries a on els alumnes en són protagonistes donen lloc a una nova posició de la mirada.
Ara es situen per primera vegada en el lloc de l’ espectador i es poden veure com a subjectes representats que medien discursos sobre gènere, sexualitat, relacions socials i contextos culturals.
Els tipus d’ activitats d’ ensenyament-aprenentatge que s’ han treballat en aquesta proposta, han servit per transferir llenguatges i per fer un recorregut per les diverses formes del llenguatges: l’audiovisual, el corporal, l’escrit… amb la finalitat de crear relats que atenguessin a la forma en què volen ser representats els adolescents i no a com se’ls representa.
En definitiva, el recorregut fet per arribar al producte final i el seu procés de creació varen formar part d’ un aprenentatge compartit, avaluat i construït com un mitjà de producció de discursos en els quals la imatge i la narració van constituir formes d’ aproximació per comprendre el món audiovisual que ens envolta i ésser crítics amb ell.


Bibliografia

BUCKINGHAM, David. Educación en medios. Alfabetización, aprendizaje y cultura contemporánea. Barcelona: Paidós Comunicación 2005

EFLAND, Arthur / Freedman, Kerry / Sruhr, Patricia. La educación en el arte posmoderno. Barcelona: Paidós, 2003

HERNÁNDEZ, Fernando. Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro, 2000

HERNÁNDEZ, Fernando. Espigador@s de la cultura visual. Barcelona: Octaedro, 2007
Revistes:
'Cultura Visual' tema de la revista Aula de innovación educativa, n.116, novembre 2002. Barcelona: Editorial Graó

'Educación artística', Tema monogràfic de la revista Cuadernos de Pedagogía, n.312, abril 2002. Barcelona: Editorial Praxis.

Retrats amb atributs

Un dels recursos àmpliament utilitzat en el gènere del retrat ha estat la presentació del personatge acompanyat d'objectes o d'altre tipus d'elements que ajudessin a caracteritzar-lo i atribuir-li significació. Cada època té els seus codis per a utilitzar aquests atributs i, a través d'ells, podem veure les característiques dels objectes que es mostraven i del que representaven socialment. Nosaltres hem volgut fer els nostres autoretrats amb atributs per a veure com ens caracteritzem a través dels objectes i si podem trobar una constant en els objectes que hem triat. Aquest treball ha suposat fer una pràctica de dibuix per a saber representar els objectes i un treball d'ideació compositiva per a veure com ens presentàvem acompanyats dels atributs.